Ahir un ocellet va refilar. El seu cant traspassà els racons de la nostra geografia, fins arribar a Palau. El seu delicat piulet ha encandilat àdhuc el conseller d’Economia, avui. I demà –vull dir el dia 15- veuràs que ho intentarà amb tu mateix, si bades. Què boniques són les fràgils aus del paradís!. Quan la bandada es posa en marxa, tot és harmonia.
Una de les prioritats que té un govern d’esquerres és, entre moltes d’altres, el respecte per la flora i fauna d’un país. I s’ha de dir que a Catalunya, gràcies a aquesta sensibilitat extrema que ratlla la poètica, les bandades d’ocells cada cop tenen més presència en el quefer diari.
Ara mateix m’acaba de dir un d’aquests ocellets –que en el seu dia va activar el tripartit- que el finançament ja està tancat. En quina ciència basa la seva afirmació? En el conte de la vella. Ha parlat amb la regidora socialista del poble. Pel dia 15 de juliol té instruccions precises de muntar una paradeta des d’on haurà de repartir a tort i a dret els prospectes –exactament parlem de díptics, però jo no aventuraria informació que després pugui variar. Ho deixo, doncs, en prospecte- que ara mateix ja van cap a la impremta. Aquests papers cantaran les bondats d’unes xifres, que venint d’on venen, han de ser per força –mediàtica- espectaculars.
En fi, benvolgut lector, benaurada lectriu. Com que l’assumpte serà per tirar coets, ja pots degorjar una ampolla de cava abans que ho faci la innocent multitud. Ara mateix. És l’estona ideal per no ennuegar-te. Quan les xifres exactes comencin a ballar pels mitjans la cosa pot ser ja molt diferent.
Avui és dilluns. Toca doncs publicar al Bloc Gran del Sobiranisme. És aquest el post.
Recordo quan en Puigcercós exercint de diputat a Madrid feia la predicció que ell seria com en Miquel Roca però en bo. Són d’aquelles frases difícils d’oblidar, vist el grau de narcisisme exhibit. Després escoltaves les seves arengues al Congreso i arribaves a sentir vergonya aliena. D’una banda, perquè la combinació resultant entre el que suposa saber llegir d’una sola tirada, correctament, i una dicció de l’espanyol mamada al cor de la Garrotxa feien de tot plegat un espectacle grotesc. Grotesc. D’altra banda, aquest discurs exposat, fins i tot als mateixos socialistes els provocava mal d’orella malgrat les altes dosis de matèria esquerranosa abocades.
Recordo tot això i com va acabar aquest que havia de ser l’home fort dels catalans a Madrid. Els socialistes se’l van rifar públicament quan era a punt de pescar el seu primer clímax. Ja tenia coll avall allò de signar l’Estatutet i en Rubalcaba el va deixar en fals. A l’home fort de Catalunya a Madrid li van fer creure que ZP signaria amb Esquerra, quan d’amagatotis s’estava cuinant l’acord amb CiU. (Per cert, exactament com va fer ell amb la negociació del Pacte del Tinell, mentre feia veure que negociava amb en Mas).
A partir d’això tot va ser bufar i fer ampolles. Un cop va decidir plegar la paradeta a la capital espanyola, aleshores va redirigir el seu sentit d’estat cap el Principat. I aquell personatge que havia d’arreplegar les reverències espanyoles a cabassos es va conformar amb rebre-les directament dels seus compatriotes. I com ja sabeu, tot ha estat un camí de roses. El senyor anuncia les tres ratlles vermelles al govern de Catalunya?. Pam, ja tens la classe política catalana agenollada perquè l’oracle ha parlat. Tothom amb el cap cot i en acte de reverència dirigit cap a l’home fort del país. Tres línies ver-me-lles!.
Sentit d’estat encara per desxifrar. Aquell home de les arengues trufades amb tots els principis indestructibles de la santa mare esquerra ara promou el PP al si del que hauria d’esdevenir el tribunal constitucional català. Tal i com segurament hagués fet en Roca, pare de la constitució espanyola. Exactament igual i de forma que sigui impossible arribar a tenir majories nacionalistes en aquest organisme. En Roca hagués fet exactament igual. Ha-ha-ha.
Com passa cada dilluns publico el post, al Bloc Gran del Sobiranisme. En aquesta ocasió parlaré del sopar que vam fer amb en Joan Carretero. És la meva versió.
L’Espai Hayek organitza un sopar que tindrà lloc el dijous 9 de juliol a les 21.00 h., a Barcelona. La ponent d’aquesta trobada serà l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho, que parlarà sobre el sistema d’ensenyament i les seves conseqüències de cara als reptes que és plantegen.
Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim
La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.
El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.
Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.
Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.
Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.
Països Catalans, 24 de juny del 2009
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
